El proppassat dimecres realitzàrem una nova sessió de la Lletra a la Imatge, dedicada a la figura de Macbeth.
Com les altres vegades, el company Josep Traverso exposà la part literària i entre altres coses digué: "Algú ha escrit que Shakespeare és un poeta de poetes, referint-se (crec) a l’autonomia dels seus personatges respecte a l’autor. Si això fos així, Macbeth en seria un bon exemple; mai no dubtarem de l’autenticitat del "malvat" i valent guerrer; des del principi fin al final de l’obra, Macbeth desplega allò que és i allò que és capaç de fer sense que aparegui cap ombra de teatralitat o irrealitat; allò -pensem- va passar exactament així.

Macbeth i l’ambició del poder i les riqueses; Macbeth i el mal, un mal tan horrorós que no hi ha nom per designar-ho; Macbeth víctima de les intrigues de la seva dona; Macbeth caminant cap al desastre pel seu propi peu; Macbeth simple executor del destí expressat per les bruixes; Macbeth utilitzant els auguris d’aquestes en el seu propi profit...Macbeth únic, indivividual, humà i a la vegada mostrant qüestions universals de la vida dels éssers humans. En la vella terminologia, Macbeth substancial."

Per l’altra part, en Josep Truyol va explicar les diferents visions que d’aquest drama tingueren directors de cinema tan genials com Kurosawa, O. Welles o R. Polanski.