Donem a conèixer que fa unes setmanes Barcelona va acollir, amb el CIEMEN – Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions, organització cívica degana a Catalunya en la solidaritat internacionalista- com a amfitrió, una primera i pionera trobada de fundacions vinculades a les esquerres nacionals dels pobles de l’Estat Espanyol. Era la primera vegada que organitzacions polítiques i sindicals que es vindiquen de l’espai ideològic entès en sentit ample que és l’esquerra sobiranista ( amb tradicions molt diverses que van des de l’anticapitalisme a la socialdemocràcia progressista passant per l’ecosocialisme o el republicanisme) es trobaven per intercanviar impressions.

Així, es va comptar amb la participació de les fundacions i/o espais de pensament següents: la Fundació Josep Irla i Quim Soler (CUP), de Catalunya; la Fundació Emili Darder i l’Ateneu Pere Mascaró, de les Illes Balears; la Fundació Nexe, del País Valencià; la Iratzar Fundazioa, Alkartasuna Fundazioa i EzkerraBerri Fundazioa, d’Euskal Herria; la Fundación Galiza Sempre i Xosé Manuel Beiras i Raúl Asegurado (Anova), de Galícia; i la Fundación Gaspar Torrente i la Fundación Aragonesista 29 de junio, d’Aragó; així com les fundacions vinculades a centrals sindicals com la Fundacion Moncho Reboiras, de Galícia; i la Manu Robles Arangiz Fundazioa i la Ipar Hegoa Fundazioa, d’Euskal Herria. Excusà la seva participació l’espai de pensament i reflexió de la formació Nueva Canarias, de les Illes Canàries. Es va prioritzar la participació d’agents polítics i sindicals amb pes rellevant electoral i social als seus respectius territoris, malgrat que es pren en consideració que es tracta d’un espai ideològic encara més plural i heterogeni.

Les sinergies sorgides de la trobada foren valorades molt positivament per les organitzacions participants. Es va mostrar clarament la voluntat de seguir compartint reflexions i idees i es va fer un emplaçament concret a continuar en contacte i a preparar una nova reunió abans de l’estiu.

De forma genèrica es coincidí en la necessitat d’articular un discurs basat en la sobirania dels pobles com a alternativa tant al neoliberalisme hegemònic, com a la preocupant puixança de la xenofòbia, l’extrema dreta i les diferents formes de feixisme en general. Un discurs que treballi la necessitat d’una globalització alternativa a la que els estats i el capitalisme neoliberal més feroç han impulsat des dels anys noranta – i que ha gestionat, val a dir, de forma nefasta, la crisi de 2008- i que tingui en la defensi de la solidaritat, la justícia social, les llibertats sexuals i reproductives, el medi ambient, la diversitat cultural i els drets col·lectius dels pobles, el seu comú denominador, el seu ADN.

En aquest sentit es va fer una crida a les esquerres i forces progressistes encara poc proclius a defensar el dret que tot poble té a decidir el seu futur lliurement, inclosa la possibilitat de formar nous estats si així ho estableixen les majories socials democràticament, canviïn de posició i apostin amb determinació per aquest dret, clau en la construcció d’una alternativa a la globalització neoliberal que enforteix els estats i els mercats que ningú ha triat i sotmet els pobles i les majories socials.

Per últim i aprofitant l’ofensiva que l’Estat Espanyol realitza i realitzarà pròximament contra representants electes catalans, les organitzacions convocades a Barcelona pel CIEMEN han volgut expressar el seu ple suport i solidaritat al poble català i a les seves institucions democràtiques, que, davant l’actitud escassament dialogant del govern espanyol, es veuen obligats a optar per la via unilateral.