Ahir dimecres l’Ateneu Pere Mascaró va fer el seu primer acte de presentació en societat, complint amb aquella missió que tenien els Ateneus obrers, que no era altra que la de formar la gent desafavorida que no podia accedir a una escola només a l’abast de les elits, i propagar les idees d’esquerres.

I ho va fer amb una conferència de Daniel Raventós sobre la RENDA BÀSICA, una decisió ben encertada, ja que Pere Mascaró, qui dona nom a l’Ateneu, va ser justament un company d’esquerres, economista i impulsor del treball i les polítiques socials i de l’economia social a les Illes Balears, i la proposta de la renda bàsica és una proposta que lliga amb els objectius d’equitat i sostenibilitat que en Pere sempre havia defensat.

Daniel Raventós, doctor en economia, professor de la Universitat de Barcelona i president de la Xarxa per la Renda Bàsica, va definir la mateixa com “un ingrés pagat per l’Estat a cada membre de la societat o resident, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre, o dit d’una altra manera, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui”.

Una proposta que en els temps que corren pot sonar a més d’un a pura bogeria, però que Raventós, davant un públic atent i participatiu, va defensar com una proposta pragmàtica i viable, que aniria acompanyada d’una reforma fiscal progressiva sobre l’IRPF que faria de l’Estat que l’aplicàs un Estat molt més equitatiu, on tothom pagaria més imposts, però molt especialment la gent amb més ingressos, i alhora tothom rebria una renda universal que ens faria, en paraules del professor, “més lliures i més iguals”.