Les Corts aragoneses, el passat dia 9 de maig, van aprovar la llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitat lingüístiques pròpies d’Aragó. Aquest text modifica l’anterior Llei de llengües, avui vigent, on es reconeix com a llengües parlades a la comunitat d’Aragó al castellà, a l’aragonès i al català, amb les seves modalitats lingüístiques pròpies.

La llei aprovada nega l’existència d’ambdues llengües; les redueix, sota l’etiqueta de modalitats d’una llengua desconeguda, a una amalgama de parles locals sense relació aparent entre si, redueix a la seva mínima expressió els àmbits públics en els quals poden ser utilitzades i buida de contingut les disposicions actuals que estaven destinades a garantir el seu ensenyament, ús en la vida administrativa, econòmica i social, en els mitjans de comunicació, i la seva difusió i dignificació.

La llei aprovada es refereix a l’aragonès i al català com a “lenguas aragonesas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental” sense rebre en cap moment l’apel•latiu propi. Igualment s’elimina l’existència de les acadèmies de les llengües catalana i aragonesa, passant a dependre d’una única Acadèmia.

Recordem que, en aquests moments, l’aragonès té uns 11.000 parlants a l’Aragó i està en clar retrocés. El català té una presència encara viva a la Franja de Ponent amb més de 50.000 parlants.

Volem recordar els continguts fins ara vigents de les normatives:
Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès, en el seu article 4, diu que l’aragonès i el català, llengües minoritàries d’Aragó, [...] són una riquesa cultural pròpia i seran especialment protegides per l’Administració,
Reial decret 3118/1976, del 26 de novembre, atorga el reconeixement competencial d’autoritat lingüística de la llengua catalana a l’Institut d’Estudis Catalans.

Des del respecte del Govern i les Corts aragoneses a la seva sobirania però amb la màxima fermesa no podem restar aliens al mal que aquest tipus de decisions poden fer a la permanència i vivència del català a l’Aragó. Ambdues llengües són patrimoni cultural d’Aragó i de la humanitat i qualsevol intent d’invisibilitzar-les o menystenir-les només pot respondre a mal entesos interessos polítics.

Des de l’Institut del Triangle de Mar Blava:

1) Instem al Govern d’Aragó a que respecti els drets dels parlants que reconeix la legislació internacional, europea, espanyola i aragonesa, en els territoris inclòs a la zona d’utilització històrica predominant del català i l’aragonès a l’Aragó i que retiri la llei aprovada.

2) Estudiarem les iniciatives que puguem emprendre a nivell ciutadà ja que considerem que es vulnera l’article 3.3 de la Constitució espanyola i, en aquest sentit, instem al Govern central i al Defensor del Pueblo presentar recurs constitucional a la llei aprovada per les Corts d’Aragó.

3) Demanem al governs de les Illes, el País Valencià i el Principat que traslladin a la conferència sectorial de cultura de l’Estat l’aprovació d’una Declaració de la unitat de la llengua catalana en totes les seves expressions i denominacions, que inclogui el foment i ús de la llengua en tots els territoris on és present.

4) Donem suport a les manifestacions de diferents col•lectius, associacions culturals i plataformes de parlants de les llengües minoritàries d’Aragó o el pronunciament del Consell Escolar d’Aragó i el Consell Superior de les Llengües d’Aragó en contra de la modificació de la Llei vigent.

5) Ens comprometem a emprendre les iniciatives de denúncia sobre la persecució del català i l’aragonès davant el Parlament Europeu, atesa la revisió del tercer informe de monitoratge de l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

6) En darrer terme, i atenent les declaracions sobre aquesta qüestió que aquests dies ha fet el ministre d’Educació i Cultura del govern espanyol, Sr. José Ignacio Wert demanem la seva destitució.

Maig 2012

*L’Institut del Triangle de Mar Blava està format per: Fundació Nous Horitzons (Catalunya), Ateneu Pere Mascaró (Illes Balears), i companyes i companys del País Valencià, Catalunya Nord, l’Alguer-Sardenya, i Andorra.