Algú ha escrit que Shakespeare és un poeta de poetes, referint-se (crec) a l’autonomia dels seus personatges respecte a l’autor. Si això fos així, Macbeth en seria un bon exemple; mai no dubtarem de l’autenticitat del "malvat" i valent guerrer; des del principi fin al final de l’obra, Macbeth desplega allò que és i allò que és capaç de fer sense que aparegui cap ombra de teatralitat o irrealitat; allò -pensem- va passar exactament així.

Macbeth i l’ambició del poder i les riqueses; Macbeth i el mal, un mal tan horrorós que no hi ha nom per designar-ho; Macbeth víctima de les intrigues de la seva dona; Macbeth caminant cap al desastre pel seu propi peu; Macbeth simple executor del destí expressat per les bruixes; Macbeth utilitzant els auguris d’aquestes en el seu propi profit...Macbeth únic, indivividual, humà i a la vegada mostrant qüestions universals de la vida dels éssers humans. En la vella terminologia, Macbeth substancial.

De la Lletra a la Imatge et proposa una nova entrega, ja la tercera, de literatura i cinema; en aquesta ocasió una lectura de Macbeth by W. Shakespeare i les visions que d’aquest drama tingueren directors de cinema tan genials com Kurosawa, O. Welles o R. Polanski...i una sorpresa perquè haurem estrenat la primavera i ja se sap que...