Un nombrós públic, unes cinc-centes persones diuen els mitjans, assistí a l’acte de reconeixement i homenatge en el vint-i-cinc aniversari del Govern de Pacte de Progrés 1999-2003 presidit per Francesc Antich -PSIB-PSOE i del qual en formaven part el PSM, i EUIB-Els Verds, amb el suport parlamentari d’UM.

Fou un acte emotiu on s’escoltaren les paraules d’alguns membres del Govern que no pogueren assistir, com Joan Mayol i Nanda Caro, el primer d’Agricultura i la segona d’Afers Socials. Parlaren Margalida Rosselló consellera de Medi Ambient, en aquell moment dirigent d’Els Verds, Pere Sampol vicepresident i conseller d’Indústria i Comerç i es llegiren les paraules d’Eberhard Grosske, conseller de Treball i Formació per part de Manolo Cámara en aquella legislatura Senador autonomic d’EUIB.
A continuació Francesc Antich es dirigí al públic, llegint les seves paraules el fill Tomeu, i després tancà ell mateix l’acte amb una glosa que reproduïm:
Amb el Pacte es posà un clau
per aguantar l’envestida
d’egoismes fora mida,
donà bon rumb a la nau.

Això és el que celebrau:
un foc nou, incandescent,
nou model de creixement,
igualtat i cohesió,
diversitat, sana unió,
cultura i parlar valent.

D’un gran país del qual sent
la seva força i tendresa,
la gran i enorme bellesa
del seu paisatge imponent.

I record l’obrar servent
amb la mà ferma i estesa,
com sense por ni feblesa,
remàveu fort, bona gent,
i jo amb voltros d’aprenent
dirigint la torxa encesa.

Mantenir la flama presa,
en contra de molt de vent,
amb el pactar persistent
ha estat una gran proesa,
una aposta, una promesa
que valor enormement,
més en un temps inclement
quan un ultrapopulisme
ens vol enviar a l’abisme,
a un món del tot indecent.

Amb tot el meu sentiment,
rebeu l’abraçada estreta
amb la voluntat més neta
de donar encoratjament.

I apostem radicalment
per cohesió i igualtat,
per un món molt més cuidat
i pel pes de la cultura;
per fer la vida segura
al jovent desencantat.

Un acte emotiu, on es reivindicà l’acció de govern pionera en aquells anys, la unitat de les esquerres i l’herència que es deixà en moltes iniciatives que encara perduren, com per exemple l’Ecotaxa, o la protecció del territori amb els Parcs Naturals, o la creació de l’Institut Balear de la Dona, o llei "cremallera", i moltes altres iniciatives en polítiques socials. Una molt bona iniciativa de les tres Fundacions
<1935>