APROVADA LA ‘DECLARACIÓ DE MALLORCA’ DELS THINK-TANKS DE LES ESQUERRES SOBIRANISTES D’ARREU DE L’ESTAT

Aquí teniu el manifest conegut com «Declaració de Mallorca» que baix el títol «Trencar panys: per una superació democràtica del règim del 78», va ser aprovat el 29 de desembre en el marc de la trobada de les diferents fundacions i think-tanks de les esquerres i moviments socials sobiranistes d’arreu de l’Estat a la trobada celebrada a Palma a finals de l’any passat.

El manifest ha estat finalment ratificat per totes les organitzacions que l’impulsen, i és fruit de les reflexions compartides per tal de fer front a la deriva autoritària de l’Estat i coordinar esforços per tal de fer efectives les aspiracions de llibertat i benestar dels pobles i la ciutadania en el marc de l’anomenat «Règim del 78».

A més de lesfundacions Darder Mascaró, signen el manifest: Centre Internacional Escarrer per a les Minories Ètniques i les Nacions ( CIEMEN), Fundació Josep Irla, Fundació Nexe,Poble Lliure, Fundació Iratzar,Fundació Ipar-Hegoa, Fundació Manu Robles Arangiz, Fundació Alkartasuna, Alternatiba, Fundació Galiza Sempre, Laboratorio de Ideas Láncara, Grupo de Estudios Díaz del Moral.

Text del manifest:
Trencar panys: per una superació democràtica del règim del 78

Quan es compleixen 40 anys de la instauració del conegut com a Règim del 78, Fundacions i entitats dels diferents territoris i nacions que conformen avui el Regne d’Espanya hem volgut avui compartir aquesta reflexió que és a la vegada una crida a teixir complicitats i solidaritats que permetin, d’una vegada per totes, trencar els panys i obrir camins cap a la llibertat de pobles i persones.

Enfront del relat d’una Transició exemplar a qui retornar una vegada i una altra a la recerca de solucions màgiques, creiem que el balanç del període polític transcorregut des de la mort de Franco està plena de tasques pendents o no finides com a conseqüència de la correlació de forces des que es va portar a terme el canvi de règim. El 2011, a causa de la gran crisi i de les mobilitzacions populars, s’obrí una finestra d’oportunitat per regenerar el nostre model de convivència. Tanmateix, totes les reaccions posades en marxa des dels ressorts de l’Estat s’han basat en la manipulació, la por i la repressió, i fan que avui en dia sembli llunyana la possibilitat d’un canvi, al mateix temps que l’Estat està degenerat en formes cada cop més inquietants i autoritàries. S’ha perdut una oportunitat històrica de democratitzar radicalment l’Estat i, a més els discursos i actituds feixistes generadores d’odi i divisió guanyen terreny com s’ha vist després de les eleccions andaluses, mentre creixen la desigualtat, la corrupció institucionalitzada i les injustícies, perquè aquest és “l’ordre” que els nous pactes d’extrema dreta han vingut a defensar. Així mateix, la falsa promesa europeista està prenent forma de malson amb un llegat de precarització, deute, i privatització de la capacitat de decisió, cada cop més lluny de les persones i les necessitats de la població i més a prop de les elits financeres i els tecnòcrates al seu servei.
Resulta del tot necessari recordar la referència a deixar tot afermat i ben afermat de Francisco Franco el 1969 en nomenar a Juan Carlos de Borbón el seu successor com a rei, títol que el 2018 continua en vigor mitjançant els hereus ideològics del règim franquista que encara estan ubicats en moltes de les principals institucions de l’Estat. Elements com la persistència en no condemnar el franquisme, les resistències a abordar un veritable procès reparador de memòria històrica, el manteniment inqüestionat de la monarquia i a l’impossibilitat d’obrir debats sobre el model territorial i la indivisibilitat de l’Estat al marge de la voluntat dels pobles. Elements, tots ells, que evidencien l’existència d’una democràcia emmanillada. Una democràcia subjectada per nusos que, lluny de deixar-se enrere, han estat reconstruïts i renovats en aquests temps de capitalisme agressiu i cada cop més autoritari. L’aplicació de mesures d’excepció a Catalunya negant al poble la possibilitat de decidir lliurement si desitja seguir fent part de l’Estat; la manca de diàleg i d’obertura de mires davant l’històric temps nou que viu Euskal Herria després de la desaparició d’ETA; l’estratègia sistemàtica de minorització de llengües i cultures diferents de la castellana; la persistència en imposar models de finançament i d’estructuració de l’estat summament perversos, injustos i que no es corresponen amb les necessitats i aspiracions dels pobles, així com la constant anul·lació i/o modificacions de lleis aprovades pels parlaments autonòmics, indiquen una preocupant recentralització que intenta empresonar a l’Espanya plural real a l’estret corsé d’una Espanya homogènia inexistent. Una Espanya que és avui més centralista que fa 30 anys i que no es reconeixeria ni en l’esperit descentralitzador de la mateixa Constitució del 78 ni en el discurs de la dreta que planteja sense complexos el desmantellament de les autonomies.
L’immobilisme a l’hora de revisar el model d’Estat consagrat per la Constitució espanyola és encara més injustificable si prenem en consideració que els suposats guardians de les seves essències no tingueren problemes en modificar-la per sotmetre’s a les directrius de la Troika, sense consultar a la ciutadania i en un temps rècord.

No ens resignem a sofrir un bucle inacabable d’articulació entre vells i nous nusos que asfixien societats i generacions cada cop més madures i desitjoses de prendre les regnes de la seva vida. No acceptem que l’únic horitzó possible oscil·li entre la continuïtat del règim del 78 i una involució reaccionària encara pitjor. De fet, si la reacció dels poders de l’Estat i les oligarquies és la que estem veient, contrària a tota lògica democràtica, és perquè les distintes impugnacions des d’espais i nivells diversos, des dels feminismes, els processos d’alliberament dels pobles o la lluita dels pensionistes, estan fent forat i afeblint el règim. I és aquí on es poden obrir altres camins. És possible atendre democràticament les demandes del poble de Catalunya i dels altres pobles, és possible reorganitzar l’estat des del reconeixement no formal sinó efectiu de la seva realitat plurinacional. És possible afrontar el temps post-ETA en clau de resolució democràtica. És possible sembrar el coneixement mutu i el respecte entre els pobles en lloc de l’odi. Es poden plantejar altres estratègies front als mercats o el deute, es pot posar de nou a la banca i als mercats sota control democràtic i fer front a les injustícies fiscals i la corrupció. És possible eliminar els abusos i la repressió i eliminar la legislació que escapça drets col·lectius i individuals. Es poden assegurar pensions dignes a qui ha treballat tota la vida. Cal revertir l’estatalització i la precarització de les relacions laborals i avançar en millors condicions laborals i socials en funció de les realitats socioeconòmiques i de representació de cada territori i nació. Es pot gestionar d’un altre mode la greu crisi que Europa contribueix a agreujar al sud global, atenent tant en origen com en destí el problema de qui es veu obligat a fugir de la fam i la guerra. Es pot afrontar seriosament la lluita contra el patriarcat si de veritat volem acabar amb la violència masclista i altres formes d’opressió patriarcal i bastir societats veritablement igualitàries. Es poden garantir els drets sexuals, es pot gestionar d’un altre mode la pluralitat d’identitats i formes de vida. Es pot transitar cap a una economia ecològica no subordinada als interessos de les oligarquies. 
                                
Tot això és difícil i requerirà àmplies majories i complexes complicitats, en som ben conscients: la nostra intenció no és oferir una reflexió abstracta sense connexió amb la necessària factibilitat de tot projecte democratitzador. Precisament per això, subratllam que és necessari plantejar-se com superar el Règim del 78, perquè no és possible escometre aquestes mesures en un escenari marcat per la imposició i les injustícies estructurals, un model l’objectiu principal del qual és evitar ser desbordat per la voluntat popular.

Per tot el que esmentam, la nostra és una crida a desbordar aquest règim des de sota, des de cada poble, des de cada espai concret de lluita, teixint complicitats i agrupant forces, respectant ritmes i estratègies, però prenent consciència de la importància d’evitar confrontacions innecessàries i contraproduents entre els qui compartim des de la diversitat un horitzó democràtic i de justícia social.

El règim del 78 està esgotat i ens comprometem a treballar perquè la seva transformació i superació sigui cap a un model de democràcia real, llibertats i justícia. El futur pot semblar-se al nostre passat més obscur o resultar desbordat per la pressió des de sota de les forces progressistes; en part està en la nostra mà. No perdem aquesta oportunitat; trenquem els panys i obrirem nous camins. Feministes, sobiranistes, federalistes, ecologistes, gents republicanes de diferent signe i escala, demòcrates en general, hem de ser capaços de recolzar-nos en allò que ens uneix i combinar-ho amb la legítima estratègia de cadascú. I allò que ens uneix és la demanda de tots els drets per a totes les persones i tots els pobles. En el camí hem de ser capaços de trobar-nos.

Per tot això des de les Fundacions i Entitats signants dels diferents territoris i nacions que avui fan part del Regne d’Espanya feim una crida a les forces polítiques i socials sobiranistes i d’esquerra a establir complicitats que permetin una eficaç defensa de les llibertats polítiques, els valors republicans i el dret de decidir dels pobles. En definitiva, trencar panys per superar el règim del 78.

Palma, a 29 de desembre de 2018