L’Ateneu i la Fundació Emili Darder celebraren el 81è aniversari de la proclamació de la II República a la plaça de Cort.

Els presidents d’ambdues entitats, Antoni Marimón i Miquel Rosselló llegiren el següent Manifest:

La proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, seguint l’estela de l’efímera Primera República (1873-1874), constitueix una de les fites principals dins la història de la lluita dels pobles de l’Estat espanyol per a la consecució de les llibertats democràtiques i la justícia social.

El règim del 14 d’abril es va haver de desenvolupar en el complicadíssim context polític i econòmic internacional dels anys trenta. L’extraordinària gravetat dels problemes interns i la manca d’una cultura democràtica ben arrelada varen dificultar la consolidació del projecte republicà. Així i tot, en el període republicà es va dur a terme l’intent més seriós d’edificar un estat democràtic modern i s’hi va impulsar un projecte de modernització sense precedents.

Els primers governs republicans varen exercir una tasca admirable encaminada a resoldre les injustícies i desigualtats seculars que patia l’Estat. El vot de la dona, la Llei de divorci, les reformes més justes en matèria social i agrària, la separació Església-Estat, la reforma de l’estament militar són algunes de les fites del període republicà, però hi destaca primordialment l’aposta per un ensenyament públic, laic i universal, amb una inversió en equipaments públics extraordinària i una modernització radical dels sistemes pedagògics. Per a aquells republicans, la cultura i l’educació eren sinònim de llibertat.

Al mateix temps es va encetar un procés de descentralització política, amb l’aprovació d’estatuts d’autonomia, i de recuperació de les llengües de l’Estat diferents del castellà. Recordem que la Primera República ja havia abordat la necessitat d’autogovern dels territoris amb una estructura federal.

La Segona República va suposar també un gran augment del procés de politització de la població, amb un increment de la sensibilitat política dels ciutadans i ciutadanes envers els problemes reals de la societat.

Aquesta experiència democràtica fou dinamitada per la força de les armes, amb la imposició d’una dictadura basada en la repressió de les llibertats durant els quaranta anys posteriors.

Avui volem reivindicar democràticament, lliurement, la República i el nostre compromís en la seva consecució. Hem de proclamar públicament i transmetre a les generacions futures l’exercici i els valors de l’experiència republicana, que pot acomplir la funció de far orientador en una època tan desfavorable com la que travessam:

L’anomenada crisi financera és la justificació per a polítiques europees que obliguen a l’austeritat en la despesa pública duta als extrems de retallar serveis bàsics com l’educació, la sanitat, els serveis socials, la cultura... En una paraula, l’excusa per a desmantellar l’estat social o del benestar.

En el marc de l’Estat, això s’ha agreujat amb la congelació de l’aplicació de la Llei d’atenció a la dependència, amb una retallada escandalosa, que provoca situacions molt greus en els sectors més vulnerables de la societat.

La reforma laboral acabada d’aprovar, que ha provocat la vaga general del 29 de març proppassat, significa un retrocés històric i un cop dur al nostre model social. Aquesta reforma abarateix l’acomiadament, augmenta les modalitats de contractació, trenca l’equilibri de la negociació col•lectiva, obre les portes a l’acomiadament en les administracions públiques. afavoreix una il•limitada arbitrarietat empresarial i no assegura mesures actives cap a l’ocupació.

El Govern de l’Estat anuncia la seva voluntat d’eliminar o devaluar importants drets civils com el dret de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs, el matrimoni homosexual o els drets de la immigració.

Així mateix, vivim una forta ofensiva recentralitzadora amb polítiques que limiten greument el poder de les autonomies i dels ajuntaments.

A les Illes Balears, desgraciadament conegudes arreu de l’Estat pels casos de corrupció que han dut al descrèdit de les institucions i dels representants públics que les governen, patim igualment les conseqüències d’aquestes polítiques públiques.

Tenim un Govern que retalla els pressuposts d’educació mentre prepara la concertació amb centres privats de l’Opus Dei, un govern que es vana a mostrar els retalls en la sanitat pública i premia qui tria la privada, un govern que oblida la reclamació a l’Estat del finançament que fixa l’Estatut, un govern que elimina la Fundació Balear de la Memòria Democràtica i menysprea totes les polítiques de recuperació de la memòria històrica.

El Govern de les Illes Balears pretén modificar les normes en temes tan sensibles com el respecte i l’impuls de la llengua catalana en tots els àmbits, començant pel de l’Administració autonòmica. La resposta ciutadana ha estat contundent. Cinquanta mil persones varen participar en una de les manifestacions més multitudinàries que han tingut lloc a Mallorca.

El Partit Popular, que governa amb majoria absoluta a la majoria de les institucions, menysprea les normes del joc democràtic com és ara el necessari control per part dels grups de l’oposició i el mínim respecte cap als representants de bona part de la població.

De cap manera podem admetre que, a l’empara d’una majoria absoluta parlamentària, el Partit Popular vulneri drets individuals i col•lectius. Cap govern no està legitimat per a deixar els més dèbils en la indigència, cap govern no està legitimat per a provocar un etnocidi cultural i lingüístic.

Per això, al cap de vuitanta-un anys podem afirmar que els valors republicans són ben presents en considerables sectors de la població, que veuen la monarquia com un sistema obsolet, basat en la més antiga desigualtat que atorga un paper social predominant en funció de la família en què s’ha nascut.

La República com a sistema és vigent arreu de molts països europeus, que trien democràticament el cap d’Estat que els representa.

República és sinònim d’igualtat dels ciutadans i ciutadanes a l’hora de ser elegits i elegibles, igualtat davant drets successoris per herència o matrimoni que consagra la monarquia i la noblesa.

Lluitam i lluitarem perquè tots els càrrecs polítics, incloent-hi el cap de l’Estat, sigui elegit democràticament, i s’aboleixi qualsevol distinció social per raó de sang; en conseqüència, advocam per superar el model actual que és caduc i resulta econòmicament in assumible i apostam per la república sobre la base del principi natural d’igualtat intrínseca entre les persones.

VISCA LA REPÚBLICA!!