Vivim uns moments especialment dolents per la Democràcia a l’Estat espanyol. Més enllà de les mesures formals que està prenent el Govern espanyol per tal d’intentar frenar l’envit independentista, especialment a través de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, cal tenir en compte les mesures que s’estan prenent en altres àmbits i que són potencialment perilloses per a qualsevol demòcrata.

Per una banda, la separació de poders queda en entredit en veure l’actuació absolutament parcial de la Justícia, començant per la Fiscalia i les seves querelles polítiques, on de manera totalment intencionada es vincula “alentar un moviment d’insurrecció activa entre la població”, és a dir complir el programa electoral amb el qual es varen guanyar les eleccions i que deia que es proclamaria la República Catalna a delictes gravíssims com són la sedició o la rebel·lió. Seguint per aquest camí, és cada dia més evident que s’estan qüestionant llibertats que crèiem tenir assumides, s’estan criminalitzant les idees i es va camí de convertir l’independentisme pacífic i democràtic en una ideologia il·legal.

I aquesta és la clau de tot plegat. S’estan perseguint les idees, per això s’ha cessat tot el Govern català, per això mig Govern català s’ha refugiat a Brussel·les on intenta tenir altaveu per seguir la voluntat del poble català i per això la llibertat física de la resta de dirigents de la Generalitat està en aquests moments en entredit. Per això mateix, s’ha estat a punt de prendre el control de la Ràdio i Televisió públiques catalanes.

Cada vegada que des del PP es diu que defensen l’Estat de Dret, en realitat volen dir que defensen el Dret de l’Estat a fer qualsevol cosa per tal de garantir la integritat territorial. Fins i tot a retorçar la llei fins al límit per tal de no voler afrontar un conflicte polític així com s’hauria de fer: amb respostes polítiques.

Ara bé, tot aquest relat del Gobierno, pactat i secundat per el PSOE i Ciudadanos es sosté també gràcies al relat unívoc dels grans mitjans de comunicació espanyols: en relació a Catalunya, es confonen sovint La Sexta i Antena 3 o El País i el Mundo i cap d’ells no se surt ni una coma del relat legalista del Govern Rayoy. Un relat que només ajuda a obrir una ferida cada vegada més profunda entre bona part del poble català i la resta de l’Estat.

Tothom entén que són envits complicats, però davant una demanda política, la resposta sempre ha de ser política, pactada, dialogada i democràtica. L’imperi de la llei, quan no hi ha hagut cap acte de violència al carrer per part dels independentistes, quan tot el moviment independentista ha estat exemplarment pacífic, és simplement voler reprimir i intentar posar portes al camp. A un camp on cada vegada més ciutadans de l’Estat no s’hi senten a gust.

I davant d’aquest panorama desolador, de nou l’independentisme català dóna exemple afirmant sense embuts que es presentaran a unes eleccions que consideren il·legítimes però que en reconeixeran els resultats, siguin els que siguin i demostrant que sempre, sempre seran amb la democràcia. Des d’aquí esperem que l’altre bàndol també reconegui els resultats, siguin els que siguin.