Vivim temps molt convulsos. Cada dia que passa es constata la deriva autoritària i centralista que està sofrint l’Estat espanyol. Una deriva que primer varen constatar els catalans quan varen veure que, per damunt del pacte entre partits i la voluntat popular expressada a les urnes hi ha el poder judicial espanyol, clarament polititzat i esclau d’una interpretació altament restrictiva de la Constitució. Primer amb la retallada de l’Estatut del 2010 una vegada ja havia estat votat en referèndum i (alerta!) aprovat per les Corts espanyoles. Després amb la suspensió del referèndum de l’1 d’octubre i la seva posterior il·legalització. Finalment, amb la intervenció del Govern de la Generalitat a través de l’aplicació de l’article 155 i amb la persecució sense treva de tots els líders polítics independentistes, tancant-los a la presó de forma preventiva a l’espera de judici, evitant en alguns casos que no puguin exercir els seus drets com a diputats electes.

Ara bé, aquesta involució dels drets civils i democràtics no només la sofreixen els ciutadans de Catalunya. Músics condemnats a presó per la lletra de les seves cançons, tuitares empresonats per fer acudits, titellaires perseguits per les seves obres, només són exemples de la involució democràtica que està sofrint l’Estat espanyol. Més de 40 anys després de la mort del dictador Franco, sembla que l’Estat espanyol encara és enfora de poder-se considerar una democràcia moderna homologable a la de la resta d’estats europeus.

A poc a poc, aquesta percepció de retrocés de drets civils i la involució democràtica que implica la persecució políticojudicial als líders polítics catalans es va estenent, tant dins l’Estat espanyol com arreu d’Europa, on les opinions sobre l’actuació enfront de la qüestió catalana cada vegada són més critiques. Perquè la percepció és que davant d’un problema estrictament polític i de caràcter territorial, la manca de diàleg mostrada pel govern espanyol i l’únic recurs a la justícia com a solució només duu a frustració i a un augment de la dimensió del problema.

Davant aquesta situació cal fer un front comú entre totes les forces polítiques, sindicals i socials compromeses amb la democràcia, un front comú per a demanar l’alliberament dels presos polítics, el retorn sense risc dels exiliats i una sortida dialogada a la situació.

Avui dia estam enfora de qualsevol solució raonable, però és d’esperar que qualque dia torni a posar-se damunt la taula la realització del referèndum pactat com a via de solució.

Sense diàleg polític, la democràcia espanyola està condemnada. I això ho sofrirem tots i totes.