El passat dia 5 d’abril, férem la segona tertúlia de l’Ateneu. El títol de la mateixa era la segona part sobre les crisis econòmiques a les Illes. Bernat Riutort presenta l’aspecte innovador de les aportacions de Ferran Navinés en el llibre “L’Economia Balear. 1970-2010”. Es el primer estudi que presenta un marc teòric de referència, per estudiar i analitzar la realitat i l’evolució de l’economia de les Illes. Sota aquest parany Ferran, recordà l’exposició seva en l’anterior tertúlia, per disgregar les dades econòmiques de les illes, en el context general de la revolució tecnològica dels anys setanta i de les opcions i línies que s’imposen a les Illes com a prioritaris. Per una banda l’hoteleria i per l’altra un expansionisme exagerat del sector de la construcció, que comporta un abandonament de joves dels estudis i un increment espectacular de l’ immigració poc qualificada.

Ferran explicà molt gràficament l’evolució i la posterior caiguda dels nivells de productivitat de les Illes, al apostar-se per el desenvolupament de serveis tradicionals, sense promoure uns serveis vinculats a les noves realitats tecnològiques. Els excedents hotelers s’externalitzen en inversions fora de les Illes, la bombolla de la construcció s’afavoreix amb l’accés al crèdit barat internacional dels bancs i caixes regionals; i els guanys se acaben concretant en la conxorxa d’interessos econòmics i polítics regionals, amb un model expansiu i gran consumidor de territori de l’època de Canyelles i aguditzada en el govern de Matas. El resultat es la pèrdua relativa del pes de l’economia de les Illes al conjunt de l’estat, i en la dècada 2000-2008, es la darrera comunitat en creixement absolut de la renda; la primera en creixement de població per l’ immigració i en conseqüència, per primera vegada en molts d’anys, la renda per càpita de les Illes , està per baix de la mitjana de l’estat espanyol.

Bernat Riutort insistí en que la corrupció d’aquesta etapa, es quelcom més que un atemptat ètic i moral. Es l’expressió del marge de plusvàlua extraordinària, en un context global de pèrdua de productivitat creixent del sistema, que la conxorxa d’interessos econòmics i polítics no pot aconseguir directament del mercat, i precisa de la corrupció política i econòmica des de les institucions, per forjar els seus nous beneficis.

Ferran apuntà a les mostres de noves realitats econòmiques en nous sectors de serveis a les Illes, com a possibilitat real d’avançar cap a un altre model econòmic. Evidentment caldrà fer un llarg període de transició, que tindrà uns costs, i que precisaria d’un gran pacte social i polític perquè pogués ser eficaç i equitatiu.

De nou el debat de la tertúlia fou prou interessant i a la vegada mancada de temps. A les 21’30 tornàrem a tancar Can Alcover, amb moltes coses per seguir comentant.

L’experiència de les dues tertúlies realitzades ha estat prou rica i interessant, de tal manera que a ninguna persona que hi ha assistit ha sortit indiferent, i quasi totes de la primera han repetit a la segona, a més de les noves incorporacions. Agraïm als ponents i a Can Alcover les facilitats per poder fer-les i desenvolupar-les, i als assistents per la seva atenció i participació.

Josep Valero